divendres, 15 d’abril del 2011

PEAK DISTRICT NATIONAL PARK

12 DE FEBRER, AMB LA COLLETTE I LA LUCY

El dissabte 12 de febrer la Colette em tenia preparada una excursió, com que sap que m'agrada trescar per muntanyes i valls i caminar i estar en contacte amb la natura, vam anar amb una amiga seva a un parc natural prop de Sheffield, cap a la zona centre d'England  (no de Britain... ) .
Aquí va una petita informació treta de la web:

Getting to and around Peak District National Park
Between the major population centres of Manchester, Sheffield, Derby and Stoke lies the Peak District National Park, the oldest established national park in Britain. Composed of the southernmost part of the Pennine hills, the National Park has two contrasting landscapes.
In the north the Dark Peak is dominated by gritstone crags, and the brooding peat moorlands of Kinder Scout and Bleaklow. Further south is the limestone country of the White Peak, broad plateaux dissected by narrow twisting valleys. Like the Yorkshire Dales further north, this part of the Peak is famed for the cave systems lying underground. The landscapes of the White and Dark Peak meet near Castleton where the peak of Mam Tor, known as the "Shivering Mountain", has forced a main Trans Pennine road to be abandoned because of repeated landslips.
Part of the Peak District's appeal are market towns such as Buxton, Ashbourne and Bakewell, pretty villages such as Castleton, Edale, Bamford, Youlgreave, as well as attractions such as the Chatsworth House Estate or Peak Caverns.

Vam fer moltes milles en cotxe per arribar a una vall amb molts riuets, fagedes i rouredes sense cap fulla, molts de xais i al fons el penyasegat de roce de gres. He buscat a la web la geologia del lloc i el que he trobat és aquest tall geològic



Jo crec que estàvem sobre el penyasegat de gres: millstone (que vol dir pedra de molí). Podeu veure a la foto com està absolutament diaclasat i exfoliat, suposo que pel gel-desgel...

Deixant l'explicació geològica a part, nosaltres vam caminar una mi¡tja hora i de seguida vam ser al peu del penya-segat, hi ha molts caminets que passen entre els blocs i et permeten enfilar-te dalt. Estava plagat d'escaladors que practicaven en els boulders, alguns d'ells de mida força considerable. La Lucy és escaladora, així que també va fer els seus intents.
El que em va cridar l'atenció va ser que els escaladors es porten matalassos, els posen sota el boulder i no es lliguen...


Tot i que el dia era fresquet i amenaçava pluja, es va aguantar... vàrem poder seure una estona i sota la mirada atenta d'un xai que es va enamorar de la Colette (i qui no s'enamora de la Colette?), vam menjar un xic i vam parlar del més i del menys i, sobretot, vam desconnectar del món de mones i vam gaudir del magnífic paisatge!





Aquesta sortida em va encantar, sobretot venint de Norfolk, districte d'East Anglia, on la muntanya més alta deu fer 30 m....



Vam acabar el dia en un poble veí, Bakewell,  famós pels seus pastissos (cakes, pies and puddings).


 Molt bé Lucy i Colette!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada