divendres, 29 d’abril de 2011

SPAFISH

Walking around  Norwich streets you can feel as you were in the middle ages, on the other hand you can find all modern life  facilities. The last modern invention, cool, fancy and up-to-date, is the SPAFISH


Keep your feet healthy the natural way


As soon as I discovered that crazy, fantastic, natural, incredible, enjoying treatement I went there to let the fishes kiss my feet.
Although I was tickled by the fishes and I almost had a laugh attack, I can honestly say that it was the best treatment I have ever had on my feet...  15 mins of pure luxury.






NORWICH CHURCHES!

Norwich is an amazing city, not so big to be suffocating, neither too small to be boring! Modern buildings close to ancient mediaeval churches, the Castle, two huge cathedrals, an interesting Railway station, beautiful gardens, nice and pleasant streets, the old market, shopping galleries, secondhand bookshops, charities, bars, pubs...
Let's talk about the churches.
Everywhere you go in Norwich, you see a church. They come in all sizes and shapes. There are so many that they are often overlooked! No other city  (in the world?) has so many surviving mediæval churches. The wealth generated by the wool trade throughout the Middle Ages financed the construction of many fine churches.


Catholic cathedral
Anglican cathedral







Our second weekend: Cambridge



As we are spending ten weeks in Norwich, learning CLIL and working and producing some materials for the education system in Catalonia, we are forced to stay away from home, family and friends during the weekends too. That could sound exciting but at the same time it can be hard to pass the time. The people at NILE are very concerned about this and have prepared a variety of amazing activities as a social program for us. We feel very thankful for that.


Last weekend we travelled to Cambridge on Saturday; the weather was absolutely awful, raining all day and colder than ice; however as brave explorers we took the train and faced the crowded streets and the wet market with optimism, taking into account that Cambridge is known for its colleges and bookshops. We started the tour visiting the chapel of King’s College. I liked it, that’s all, from my point of view, being myself illiterate on architectonics and on history and sharing the visit with Rosa M., I ‘m not risking to add anything else.




I cannot explain how the day was for my colleagues, but, as far as I’m concerned, I didn’t see a lot of Cambridge, because I went in ahead to a bookshop and I bought several books. Then I was so loaded that I went to the geological museum. Wonderful, amazing, marvelous, exciting! So many fossils, everything explained in such an understandable way, that huge dinosaur, the rocks, the activities for children and specially Darwin’s room. When I was in front of the real Darwin’s diary, the one, from the years he was collecting fossils and the Beagle’s journey, looking at all the stuff and devices he, Darwin himself, used, I felt teardrops in my eyes and I let them run.



What else could I say, I felt so happy! Darwin the man who changed the vision of life was almost whispering his secrets to me…




That was Cambridge to me. Of course I need to repeat, because I’m conscious that I missed other wonderful and interesting places, colleges and so on. But I was happy!


It’s not necessary to say that coming from all directions we met up at the museum the three crazy naturalists: Marcel, Isabel and me.


Picture, smile!

dimarts, 26 d’abril de 2011

CAMBRIDGE

Cambridge es troba a mig camí entre London i Norwich. Amb tren és barat i es tarda una horeta escassa, amb bus és més car i es pot tardar moltíssim, depenent de les parades que faci el bus.
Un diumenge de febrer vam anar a Cambridge amb tren, dins de les visites que ens pagava NILE amb el seu "Social programme". Aquest dia feia moltíssima fred i plvinejava, el que vam fer va ser visitar el King's College  (A visit to King's College Chapel is a truly inspirational experience. It is the largest and most spectacular of the college chapels in Cambridge.)



Després vàrem passejar pels carrers del centre, mercat, colleges i llibreries. Vàrem comprar uns quants llibres i ens vam separar. A Cambridge hi ha graduacions uns 6 cops l'any i aquell dia era un dels dies assenyalats, per això pel carrer es veien estudiants amb les típiques capes (com la capa d'en Harry Potter), cada college té la seva capa diferenciada. En podeu veure una petita mostra a la foto.

Després jo vaig anar al museu de Geologia. I em va encantar i al·lucinar i emocionar!




El museu està en un edificiu antic, molt bonic (victorià?). Hi ha tota una sala de roques i minerals, la nau del mig dedicada a la història de la terra i una sala al fons dedicada als descobriments i apunts geològics de Darwin. Veient els quaderns que Darwin va escriure, les roques que ell mateix amb santa paciència va etiquetar i tots els estris que feia servir en el Beagle, em vaig emocionar molt,... pensava que gràcies a aquell home i al seu viatge de 5 anys al voltant del món s'havia avnçat un pas gegant en la ciència, de fet es va canviar la concepció de la vida. La teoria de l'Evolució!
Em va agradar tant aquest museu que vaig pensar que hi tornaria ben aviat!
I al cap d'un mes torno a Cambridge, aquesta vegada amb bus (2 hores i mitja!), amb la Mo, la Sandra i les meves filles. Feia molt bon dia, tot estava florit i Cambridge em va semblar una ciutat molt bonica i plena de vida. Vàrem voltar pel mercat, vàrem visitar diversos "colleges", ens vam fer fotos davant la pomera on Newton va pensar la llei de la gravetat i un cop més nes vam deixar atrapar per aquests fets singulars que canvien la història de la humanitat!











A la tarda vàrem fer una de les coses típiques de Cambridge "Punting on the river"
A punt is a narrow flat-bottomed boat that somewhat resembles a Venetian gondola with the curve removed. Punts generally seat up to four adults while a fifth person stands at the rear and propels the boat with a long pole.
The design was developed in the medieval period to allow for easy navigation in areas with shallow water. Until recently punts were used by commercial fishermen working the fens of East Anglia, but today they are almost exclusively used for recreation.
Punting along the River Cam is one of the traditional delights of visiting Cambridge, and something that should be tried - at least once - by everyone!

Anant pel riu Cam (Cam-bridge)es poden veure la majoria dels edificis singulars de Cambridge, sobretot la part de darrera dels colleges. Molt bonic!
 











I no vaig tornar al museu de Geologia!

dimecres, 20 d’abril de 2011

SHERINGHAM I CLEY MARSHES

El cap de setmana del 19 i 20 de març em varen vanir a veure i a algrar-me el "captiveri" en Sisu, en Rafa i l'Hector. M'ho vaig passar molt bé ja que tota l'estona reiem i varen arribar quan ja teníem molt feina amb el projecte i els 7 delñ grup feiem molt poca vida social. Així que quan va arribar aquesta visita jo vaig ressuscitar i vàrem anar a voltar. Com que ells havien llogat un cotxe va ser fàcil anar cap a la costa.

Primer vàrem anar a Sheringham`, jo ja hi havia estat 2 vegades però no havia vist el mercat. Ens vam passejar pel mercat del dissabte, un mercat com un altre però amb un menjar delicós, un porc cuinta a la barbacoa allà mateix, mireu quina cara feia l'animal!!




Després d'un bon segon esmorzar i de passejar pel mercat vàrem anar a veure l'antiga estació del tren de vapor, que l'han recuperat i a partir del març funciona les caps de setmana (em penso que a l'estiu funciona tots els dies). El cas és que han mantingut l'estació tal com estava l'any 1964 que l'havien tanacat i han recuperat el tren que fa un recorregut per la vall  i passa per diferents poblets. Com que nosaltres voliem anar cap als aiguamolls no vàrem pujar al tren, però com que en Rafa hi entèn de trens, ens vam entretenir una bona estona mirant-ho tot:



Després de veure-ho i examinar-ho tot vam anar cap a Cley a veure ocells, el dia era fantàstic i la caminada fins a la platja va ser plena d'observacions, ... preciosos els becs d'alena... A la platja vàrem jugar una bona estona a partir sílex (flinstone) i a buscar fòssils.




A la tarda vam anar a veure foques, però això ja és un altre capítol!

dissabte, 16 d’abril de 2011

LES PLATGES DE NORFOLK

El Norfolk county  està a la costa Est d'East Anglia, per tant té tota la línia de costa al nord i a l'est de Norwich¡ i un xic a l'oest. Les platges són molt diverses, donada la geologia de la zona.
A Hunstanton hi ha un penyasegat espectacular, no per l'alçada, sinó pels colors; són materials cretacics carregats de fòssils i d'un gran interès geològic.





 Just darrera el penyasegat hi ha el contacte amb materials també cretacics però amb gran abundància de nòduls de sílex (Flintstone, d'aquí ve el nom dels Picapiedra en anglès: the Flintstones), molt utilitzats a l'Edat mitjana per a construcció. De fet la majoria de les cases i esglésies de molts pobles de Norfolk estan fetes amb sílex. A Norwich, que hi ha més de 600 esglésies, la majoria són de sílex







A la zona dels aiguamolls: Titchwell, Burham, Wells, Cley... on no hi ha còdols hi ha una sorra fina i plena de petxines, sobretot a la zona on les marees (Tides in English) pugen in baixen.
 Ja des de Cromer cap a l'est el terreny és terciari i la platja té una sorra ben diferent amb menys petxines i amb zones més turístiques, com ara Great Yarmouth.



That's all my friends!

divendres, 15 d’abril de 2011

PEAK DISTRICT NATIONAL PARK

12 DE FEBRER, AMB LA COLLETTE I LA LUCY

El dissabte 12 de febrer la Colette em tenia preparada una excursió, com que sap que m'agrada trescar per muntanyes i valls i caminar i estar en contacte amb la natura, vam anar amb una amiga seva a un parc natural prop de Sheffield, cap a la zona centre d'England  (no de Britain... ) .
Aquí va una petita informació treta de la web:

Getting to and around Peak District National Park
Between the major population centres of Manchester, Sheffield, Derby and Stoke lies the Peak District National Park, the oldest established national park in Britain. Composed of the southernmost part of the Pennine hills, the National Park has two contrasting landscapes.
In the north the Dark Peak is dominated by gritstone crags, and the brooding peat moorlands of Kinder Scout and Bleaklow. Further south is the limestone country of the White Peak, broad plateaux dissected by narrow twisting valleys. Like the Yorkshire Dales further north, this part of the Peak is famed for the cave systems lying underground. The landscapes of the White and Dark Peak meet near Castleton where the peak of Mam Tor, known as the "Shivering Mountain", has forced a main Trans Pennine road to be abandoned because of repeated landslips.
Part of the Peak District's appeal are market towns such as Buxton, Ashbourne and Bakewell, pretty villages such as Castleton, Edale, Bamford, Youlgreave, as well as attractions such as the Chatsworth House Estate or Peak Caverns.

Vam fer moltes milles en cotxe per arribar a una vall amb molts riuets, fagedes i rouredes sense cap fulla, molts de xais i al fons el penyasegat de roce de gres. He buscat a la web la geologia del lloc i el que he trobat és aquest tall geològic



Jo crec que estàvem sobre el penyasegat de gres: millstone (que vol dir pedra de molí). Podeu veure a la foto com està absolutament diaclasat i exfoliat, suposo que pel gel-desgel...

Deixant l'explicació geològica a part, nosaltres vam caminar una mi¡tja hora i de seguida vam ser al peu del penya-segat, hi ha molts caminets que passen entre els blocs i et permeten enfilar-te dalt. Estava plagat d'escaladors que practicaven en els boulders, alguns d'ells de mida força considerable. La Lucy és escaladora, així que també va fer els seus intents.
El que em va cridar l'atenció va ser que els escaladors es porten matalassos, els posen sota el boulder i no es lliguen...


Tot i que el dia era fresquet i amenaçava pluja, es va aguantar... vàrem poder seure una estona i sota la mirada atenta d'un xai que es va enamorar de la Colette (i qui no s'enamora de la Colette?), vam menjar un xic i vam parlar del més i del menys i, sobretot, vam desconnectar del món de mones i vam gaudir del magnífic paisatge!





Aquesta sortida em va encantar, sobretot venint de Norfolk, districte d'East Anglia, on la muntanya més alta deu fer 30 m....



Vam acabar el dia en un poble veí, Bakewell,  famós pels seus pastissos (cakes, pies and puddings).


 Molt bé Lucy i Colette!

diumenge, 3 d’abril de 2011

Amb la Colette a Shefield

El dilluns 14 de març teníem festa, donat que estàvem just al mig de l'estada a Norwich, d'aquesta manera ens va quedar un cap de setmana llarg per qui vulgués anar a veure la família. Jo vaig aprofitar per anar a veure la Colette (la "language assistant" que teníem l'any passat a Llagostera) que està estudiant a Shefield. La Colette estudia filologia de llengües romàniques i acaba aquesta any i és una de les 5 persones que fan l'últim curs de català (tenen un blog a la web que es diu "No fotis!"). Així que amb un tren directe que tarda  gairebé 4 hores vaig arribar a  Shefield el divendres a la nit i m'hi vaig estar fins dilluns al matí.
Vam fer un xic de tot: passejar per la ciutat, entrar en algun dels moltíssims jardins, anar de pubs, fer una "Sunday curvery", menjar típic dels diumenges, estar amb els amics, jugar a cartes, veure una pel·lícula i xerrar i  xerrar i riure, anglès, català... de tot barrejat. Va ser fantàstic.



amb la Colette en un jardí de Shefield



amb els amics de la Colette sopant en un pub

Shefield està envoltada de muntnayes (Hills!) molt verdes amb tot de riuets i xais, ben diferent de Norfolk. La ciutat havia estat molt prospera per la indústria de l'acer, ara gairebé viu de la població universitària que és d'uns 9000 estudiants,  ja que hi ha dues universitats. Hi ha molts parcs , moltes fonts i uns edificis molt anitcs de rajola vermella (molts són sèus de facultats). Al mig de Shefield hi ha un edifici tot de vidre amb uns jardins tropicals i uns espais on es fan diferents actes culturals. Nosaltres vam enganxar unes cantades per a recollir diners pels damnificats del Japó.



El que més em va xocar va ser The slave auction, una subasta d'esclaus. Consisteix que un grup de nois i noies, en aquest cas d'un equip de futbol de la universitat, se subasten ells mateixos per a guanyar diners per a roba o pilotes,... el que compra l'esclau el té per 24 hores i li pot demanar el que vulgui (excloent sexe, violència o altres coses pesades). Per exemple l'esclau t'ha de fer el dinar o netejar-te el pis, o anar vestit de dona o acompanyar-te a comprar... què sé jo! Diu la Colette que aquestes subastes són força habituals. Aquests anglesos són... diferents!







Continuarà....