dimarts, 22 de febrer de 2011

TAST DE VINS A NORWICH?

PER FI BEVEM VI!

Dins del "Social program" que ens han preparat des de l'escola de NILE (Norwich Institute for Language Education), el dijous al vespre hem anat a fer un tast de vins.



La cosa va un xic diferent dels tasta vins que he fet al Devissy o de cursos que es fan per Cassà o Girona. No es tracta tant de veure el to del vi, la llàgrima, flairar, trobar aromes de flor, vainilla, fruites, etc, tastar amb la llengua, trobar el gust als llavis, després al paladar, després en boca, buscar el toc de la barrica i tot això. Es tracta que, presumiblement no en saben més, i per a cada vi, ens han dit el nom, el raïm, i cap a dins.



 Com que cada vi l'han acompanyat d'un menjar prou abundós i boníssim, es pot drenar la copa (com diuen els anglesos "to drain the cup") i deixar-la com una patena. Quants vins? 5 o 6, ja no m'enrecordo, vins italians força lights, amb força aroma i poc cos: un cava, 2 blancs, un rosat i 2 negres em sembla recordar.


Això sí, només hi ha noietes al tast de vins; on són els homes? A part dels 3 catalans del curs, el que presenta els vins, el que els serveix i el relacions públiques, no hi ha cap més persona masculina.
Bé, ha estat una bona vetllada i un bon sopar ben regat amb bons vins (fluixets!)


dijous, 17 de febrer de 2011

Danses tradicionals a Norwich



Dimecres, 16 de febrer,
 ens hem llevat fent-li uns regals a la Rosa M. una companya que avui fa anys. Així que entre flors, coques, xampany, regals i "Happy birthday to yu" hem començat el matí ben alegres, però la feina és la feina i ningú no ens ha lliurat de les hores de classe matinals i els tutorials a la tarda.
Al vespre  ens han portat a un local molt interessant (per no dir antiquat, anys 60) on un dimecres al mes ensenyen a ballar balls tradicionals, danses escoceses, irlandeses o britàniques.

 

 Així que hem ballat, en rodona, fent files, polques, valsos i el que ha calgut.

Anècdota: ens han venut números per una rifa, els regals eren galetes, bombones, whisky i no sé que més,
 total que han dit un número...oh! no ens ha tocat,
un altre número, a la mateixa taula? aquí hi ha tongo;
 3r número, ostres perquè no ens toca!
 4t número, altra cop aquelles nenes! tongo segur...
5è número 799,... el tinc!
 xon el tens! ves a buscar el regal! què et deu haver tocat? compartiràs les galetes? em donaràs bombons? 
M'aixeco per anar a buscar el regal i em diuen "Zorry, we have got not more prizes!" excuse me?...
Potser és l'humor britànic que no l'acabo d'entendre!
En fi hem passat una nit fent exercici i aclarint el cap, que ja ens convenia. I demà a pencar!

dimarts, 15 de febrer de 2011

enyor!



when i'm happy i listen to this, it makes me happier...
when i'm sad i listen to this, it makes me feel life is beautiful...
when i miss someone i listen to this, it makes me cry...
when i'm angry i listen to this, it calms me down...
when i can't sleep i listen to this, it hypnotises me...
when i wank i listen to this, it makes me more durable...
thank you Yiruma for creating such a wonderful piece!
chenxing666



Lluny de casa, de la família i dels amics un es pot sentir sol a estones i llavors és quan la melanconia flueix i una música de piano ben senzilla pot desriure l'estat d'ànim.









Dedicat a les meves precioses pianistes  i al seu pare!

13 de febrer, Norwich





Avui ens han organitzat una visita guiada pel centre de Norwich.  Primer ens han portat a dinar en un pub típic amb menjar típic: Red Lion, el pub, no el menjar (no recordo com es diu el que hem menjat, però bàsicament carn de porc i vedella amb salsa i verdures i patates, tot regat amb sidra o cervesa).


Dinant al Red Lion,a la 1!!!


A les 2 hem començat la visita guiada amb un senyor "estupendo" que ens ha guiat durant una hora per la catedral, esglésies, edificis antics, estàtues, raconets,.. i ens ha fet un piló d'explicacions decorades amb un particular sentit de l'humor. Ha estat interessant. Quan el guia ha marxat, en Marek ens ha acompanyat al castell i hem fet una visita lliure d'una hora (perquè a 2/4 de 5 ja tanquen!).
Tot plegat ha estat molt interessant, ja que Norwich és una ciutat que combina a la perfecció antigüitat i modernitat i té un parell d'edificis ultramoderns integrats a la part antiga de la ciutat i tots els carrers i cases tenen una gran dosi d'encant!


Avui ha estat el dia més fred des que hem arribat, plovinejava aigua neu i feia un vent que tallava, s'ha agraït que la visita fos curta.
galeries cobertes

carrer de Norwich

vista del castell

dissabte, 12 de febrer de 2011

Dissabte, 12 de febrer, aiguamolls i ocells.

NWT Cley Marshes.

Ja m'ho havien dit que estàvem al millor lloc d'Anglaterra per a mirar ocells i la veritat és que avui n'hem vist molts! Els tres ocellaires del grup (estic molt contenta que entre 7 persones siguem 3 naturalistes) hem anat a passar el dia a la costa nordest de Norwich. Hem agafat un tren cap a Sheringham, via Cromer, un tren rural que ha tardat una hora per a fer uns 40 km. On ens ha deixat el tren hem agafat un bus que recorre tota la costa, hem baixat al cap d'uns 20 minuts a Cley Marshes; hi ha un centre d'interpretació i molts camps, aiguamolls amb canyissos i la platja vora el mar.


esperant el bus a Sheringham
Cap a les 12 ens hem posat a caminar, primer hem anat als agüaits i hem vist molt d'ànec: collverds, cullerots, xiulaires, xarxets, blanc, ... molts limícols: becs d'alena, becuts, xivitones, gambes roges, agulles,... fredelugues, gavines, daurades,... i moltíssimes oques vulgars i oques de collar! Una passada! hem caminat unes tres hores.






A la platja ens hem entretingut molt jugant amb els còdols de sílex, milers i milers de còdols ben arrodonits i tots exclusivament de sílex; hem jugat a trencar-los i convertir-los en eines... pim-pam-pam, anar trencant pedres,...també n'hem carregat unes quantes i després la motxilla pesava un piló!
A la tarda ha sortit el sol!


Còdols de sílex a la platja de Cley Marshes

 Després hem anat a dinar i agafar el bus de tornada. Cal tenir present que aquí el món s'atura entre 4 i 5, havíem d'agafar l'últim bus.
Després esperant el tren a Sheringham hem passejat una horeta, és un petit poble turístic que havia estat pescador (potse encara ho és), ens ha agradat. Entre pitus i flautes hem arribat a UEA cap a les 8, hem compartit experiències amb els companys i, apali, a dormir!

Projecte CLIL

11 de febrer.
S'està acabant la setmana i, tot i que hem estat molt a classe, tot just hem entrat en matèria, uns més que altres. La veritat és que ara encara anem relaxats, però aviat se'ns girarà molta feina.
Fem classes de metodologia CLIL  amb la Kay, classes de llenga amb la Carole i classes de TIC amb la Johanna, i en Marek és el nostre suport logístic, tots bellíssimes persones!
Vegeu algunes imatges de les classes:

NILE l'escola

La Johanna, professora de TIC

Norwich, ciutat amb encant.

Norwich és una ciutat medieval que havia estat fa un segle la segona ciutat més pròspera d'Anglaterra. Té carrers molt bonics, moltíssimes esglésies i catedrals, teatres, cinemes, botigues, pubs un mercat central molt barat i pintoresc, alguns edificis moderns amb molt encant i, sobretot, té molta vida! Això sí, a les 4 de la tarda tanquen un grapat de botigues, i ales 5 tanquen la resta, després se'n va el sol i ja fa molta fred, tothom es tanca a casa a menjar.
Millor unes quantes fotos per fer-se'n una idea.




Passejar per aquests carrers és molt entrentigut i la veritat és que hi ha moltes botigues barates, sobretot de llibres de 2a mà. Un petit paradís!

També et pots entretenir només mirant i escoltant:





dijous, 10 de febrer de 2011

I do like Birds

A la Rosa Maria per ensenyar-me com pronunciar "BIrds"



http://www.youtube.com/watch?v=09aN6Tvf6oo&feature=player_detailpage

Eels - I Like Birds


I can’t look at the rocket launch
The trophy wives of the astronauts
And I won’t listen to their words
’cause I like
Birds

I don’t care for walkin’ downtown
Crazy auto-car gonna mow me down
Look at all the people like cows in a herd
Well, I like
Birds

If you’re small and on a search
I’ve got a feeder for you to perch on

I can’t stand in line at the store
The mean little people are such a bore
But it’s alright if you act like a turd
’cause I like
Birds

If you’re small and on a search
I’ve got a feeder for you to perch on
I’ve got a feeder for you to perch on
If you’re small and on a search
I’ve got a feeder for you to perch on
I’ve got a feeder for you to perch on

8 de febrer, Primer dia a NILE

Avui comencem a pencar de veritat. Els meus companys de travessia són la Isabel, professora de Biologia, Barcelona, fa el projecte sobre microbiologia, la Rosa maria, Barcelona, d'Història, treballarà sobre cinema i comunicació, la Rosa, Biòloga de la Pobla de Segur, treballarà sobre genètica, en Marcel, de prop d'Igualada, biòleg, treballarà sobre història de la terra, Pedro, economista de Barcelona, treballarà sobre marquèting, Joaquim de Tortosa, Informàtic, treballarà sobre noves tecnologies i jo, Xon, biòloga de Cassà que faig el treball sobre geomorfologia fluvial i subterrània.

Norwich 2011 Catalan Teachers

Al matí, quan anàvem a agafar el bus cap al centre de la ciutat (estem a unes 4 milles, uns 50 minuts caminant) feia sol i estava tot gebrat, el campus es veia preciós! Així que hem començat el dia ben alegres. Arribats al lloc ens han donat la benvinguda tot l'equip de professors i treballadors de NILE, són poquets, i ens han fet la visita guiada per l'edific,  edifici molt antic i ben conservat. A l'escola hi ha 2 aules de classe, una aula d'ordinadors, una petita bblioteca, una sala d'estar, una petita cuina, 2 lavabos i les oficines.
Després hem fet una mena de jocs de trencar el gel (icebreaking) amb la Carole i hem revisat alguns materials. pel mig hem anat a fer un te al bar de davant i hem dinat on hem pogut. La Isabel, en Marcel i jo hem anat a un libanès, a mi m'ha agradat molt, però la Isabel s'ha intoxicat i s'ha trobat molt malament tot el dia. A la tarda hem fet un xic d'història de Norwich i després ja hem pogu tcomençar a explorar la ciutat.
Jo m'he dedicat a la biblioteca, que és un edifici modern i enorme, tot voltat de vidres, preciós i ple de llibres interessants; m'he deixat abduir per la geologia i he treballat fort.
Al vespre, sopar, connexió amb la família i amics un xic de tele i a pair-ho tot plegat!
having a cup of tea, as a real English woman

el campus de EAU gebrat

first activity with Carole

dimecres, 9 de febrer de 2011

East Anglia University

7 de febrer

Qui m'havia de dir a mi que als 51 anys em donarien la primera beca per anar a estudiar a Anglaterra i m'allotjaria a una residència d'estudiants!
Doncs a quarts de 3 ha arribat tot el grup des de Barcelona, ens hem trobat a l'aeroport de Luton. En Marek, l'home que ens venia a recollir i que ens organitza la vida social, ha fet tard! No t'ho pots creure, 7  catalans puntuals i l'anglès amb retard! Amb un bus ens han portat directament a la universitat de East Anglia, hem tardat més de 2 hores i mitja. Ens han donat la clau dels apartaments i ens han dit, fins demà. Hem anat a voltar pel campus i hem vist la sala de concerts, la bugaderia i  un petit supermercat, hem comprat menjar i a sopar i a instal:lar-se. La veritat és que les habitacions són molt espaioses, trenen escriptoi, llixes, tele, connexió a internet i un lavabo particular; amb el grup compartim la cuina, menjador.
Marek, el nostre home

la meva habitació a EAU Norwich


Vinga, que demà començarem a pencar de veres!

dimarts, 8 de febrer de 2011

El típic i tòpic anglès

M'agarda veure un tros de Londres des del bus: busos vermells de 2 pisos, taxis negres, edificis victorians, temps gris i ventòs i gent de tot el món que va i ve. Enmig de tot destaquen els típics i tòpics anglesos, gavardina, maletí, pell, ulls i cabells clars, alts, tibats i plens de correcció i afabilitat!
I així com Nova York produeix Woody Allen, Praga va possibilitar Kafka i la Costa Brava va inspirar Pla, amb aquest panorama no és d'estranyar que apareguin parodiadors  tipus Monty Python, rient-se d'ells mateixos i d'aquesta idiosincràcia anglesa amb un humor absurd i grotesc, genial!

London night

A les 7 del vespre del dia 6 de febrer, ens trobem a l'Eva a Baker street, on m'ha deixat el bus que m'ha portat des de l'aeroport. L'Eva va amb uns amics, en Jason (USA, New York state) i la Marina (Verges, PPCC); tots plegats anem a un pub prop del seu barri on fan música en directe, es diu Vesbar i no tinc ni idea on estem, jo no he estat mai abans a Londres... però trobo que és una gran manera de començár en una ciutat, bevent cervesa amb bona companyia... així que Salut!
Eva, Marina, Jason al Vesbar

Vesbar

També anem al Irish pub on treballa l'Eva, allà sopem i parlem del més i del menys.  Cap a les 11 de la nit retirem i anem a casa de l'Eva, ella comparteix pis amb 5 joves més. Dormim 5 a la seva habitació, sort que és espaiosa,a mi em toca el sofà, no és massa còmode, però estic cansada i dormo tota la nit.

Night!

Al matí em llevo abans que ningú, ningú no es desperta, decideixo marxar sense fer fressa, haig d'anar a Luton airport i no sé gaire quan trigaré, prefereixo anar amb temps. Quan vaig per tancar la porta la Marina obre un ull i m'acomiado i li demano que digui adéu i gràcies a l'Eva. Ens veiem a Londres o a Norwich d'aquí a uns dies.
Esmorzo ràpid en un petit cafè i m'emporto 4 impressions del Londres menys visitat. Serà qüestió de tornar.



bus tìpic en un carrer típìc

6 de febrer, un vol meravellós!

Dues hores i mitja de vol per sobre de Girona, Garrotxa, Pirineus, França i Sud d'Anglaterra, amb un sol esplèndid.
Quina vista més fantàstica he tingut de Sta Coloma, Llagostera, Cassà, Girona, Banyoles, la Mare de Déu del Món, Setcases, El Canigó, i després França, rius, meandres, muntanyes, embassaments... Arribant a Anglaterra volàvem sobre un mar de núvols, mentre el sol es ponia. de sobte, però els núvols han deixat pas a grans clarianes i just abans d'aterrar he descobert un paisatge sorprenentment pla i verd, esquitxat de cases, conreus, rius i boscos.
Un parell de fotos que no fan justícia al que he vist i gaudit.
mar de núvols sobre Anglaterra

el pla país

Massís del Canigó Pirineu Oriental

dissabte, 5 de febrer de 2011

A punt de marxa! (o no?)

5 de febrer de 2011

La pregunta d'avui és òbvia: "ja ho tens tot a punt?", però i la resposta? què haig de respondre jo que fa tres dies que tinc un rau-rau a l'estómac que no em deixa viure? Haig de dir que tinc una maleta que faig i desfaig perquè ja passa dels quilos i jo hi voldria carregar encara més roba d'abric? Haig de dir que en realitat aquí hi visc molt bé i que no vull marxar? que no tinc cap necessitat de separar-me de la família, dels amica, dels paisatges, dels companys de feines i dels alumnes? que penso que, tot i que he procurat deixar-ho tot fàcil per a tothom , en realitat res ha quedat ben lligat?
Uf! tot plegat està costant, espero que valgui molt la pena...

Demà a aquesta hora espero estar a Londres, al pis d'una antiga alumna, l'Eva, que gràciosament m'acollirà i parlarem de tot un xic i un xic de res i secretament em preguntaré si no hi seria encara a temps d'agafar el primer avió de tornada i deixar-ho córrer.
Ara els daus ja estan tirats!