diumenge, 3 d’octubre de 2010

D'ocells i de balenes!

 3 d'octubre de 2010

"El més important d’aquests motius fou la idea aclaparadora de la gran balena en si. Un monstre tan portentós i misteriós va atreure tota la meva curiositat. I després les mars salvatges i llunyanes per les quals feia giravoltar la seva mola illenca i els perills inevitables i indescriptibles de la balena; tot això, amb les meravelles de mil visions i sons patagònics que m’esperaven, m’ajudà a doblegar-me al meu desig. Potser per a altres homes aquestes coses no haurien significat cap al·licient; però jo, jo estic turmentat per una pruïja constant per les coses remotes. Adoro navegar per mars prohibides i desembarcar a costes bàrbares. Perquè no ignoro allò que és bo, sóc ràpid en la percepció de l’horror, i fins i tot podria ser-hi sociable —si em deixessin—, atès que és convenient mantenir unes relacions amistoses amb tots els hostes del lloc on un hom s’allotja."
Fragment de Moby Dick de Herman Melville
Que la natura mai no deixa de sorprendre'ns és una veritat que la sabem tots; allò que fa emocionant qualsevol excursió és que no saps què, com, ni quan passarà allò que farà d'aquest dia una dia memorable!
Ahir al matí se celebrava arreu del món el Dia Mundial dels Ocells, per això em vaig afegir a una sortida a veure ocells marins al Cap de Creus. A 3/4 de 8 del matí, enfilant-me per les corbes de la carretera que puja des de Cadaquès, ja em vaig sentir privilegiada per la meravellosa sortida de Sol que s'albirava cap a l'Est, just sobre el mar: un Sol rodó i vermell sorgia d'una mar blavíssima i calmada, il·luminant el nou dia, amb la promesa d'un matí diferent.
 Una caminadeta d'un quarts d'hora, amb prismàtics i el "cata", juntament amb uns 20 ornitòlegs més, ens plantàvem a la punta més oriental de la Península Ibèrica, allà on comença el GR que ressegueix els Pirineus.
El matí fou profitós, vam veure gavines, gavians, xatracs, baldrigues, falcons, ànecs, orenetes, etc, etc. I tant tant vam mirar cap a l'horitzó que de sobte algú va cridar: un rorqual! I efectivament allà treia el seu cap i el seu llom per a respirar la balena més gran i impressionant de les nostres costes.
(El rorqual comú, Balaenoptera physalus, amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes és el misticet  més abundant a la Mediterrània).
El vàrem estar contemplant unes dues hores, primer va nedar en direcció nord i després cap al sud, finalment se'n va anar cap a l'est, mar endins.
No és rar veure balenes, caps d'olla i dofins per la zona del Cap de creus, però s'ha d'estar allà per veure aquests animals.

Un cop més la natura em va sorprendre i em va pagar amb escreix l'esforç d'aixecar-me a les 7 del matí!


1 comentari:

  1. i jo que me'n vaig anar a islàndia per pagar una fortuna i veure, només, una trista "minky whale"...

    ResponElimina