dilluns, 11 d’octubre de 2010

Che Guevara

9 d'octubre de 2010,

El mateix dia 9 d'octubre, però del 1967 es feia pública la notícia de la mort del Che Guevara; es va dir que havia mort en combat, però el cert és que el van executar a Bolívia.
Què va tenir aquest home que encara avui joves de tot el món i de totes les ideologies el porten a les samarretes, als clauers o el tenen penjat a la seva habitació?
Per a nosaltres va representar l'home que lluitava contra el poder establert, contra la injustícia i les desigualtatas, l'internacionalista que, havent nascut a Argentina, la seva causa va anar més enllà i va ser la causa de tot Amèrica llatina; per això a nosaltres, adolescents als anys 70s, ens va enganxar la plena creació del mite.
Famosa la frase que encapçala una carta als seus pares:
"Queridos viejos, otra vez siento bajo mis talones el costillar de rocinante..."
Y la carta segueix: " Creo en la lucha armada como única solución para los pobres que luchan por liberarse..."
I conten els qui van estar al lloc dels fets el dia que el van executar, que el Che va morir amb uns ulls ben oberts i un somriure als llavis, que els botxins ho van interpretar com a despreci, però per a la resta de la humanitat només podia significar una cosa: amor.

El Che Guevara del meu pati i adaptat a la meva visió de la vida:
en lloc d'un fusell un colom de la Pau!
pintat per en William Tramojo, company nicaragüenc



Siguin aquestes 4 ratlles el meu petit i particular homenatge al Che Guevara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada