dijous, 2 de setembre de 2010

El viatge no s'acaba mai!

25 d'agost. Es tanca el cercle i tot recomença!

El viatger torna de seguida

“No és veritat. El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'havia vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era. S'han de tornar a fer els passos que ja es van fer, per repetir-los, i per traçar camins nous al costat. S'ha de recomençar el viatge. Sempre. El viatger torna de seguida.”

SARAMAGO, José. Viatge a Portugal (2005).


És el nostre últim dia a Atenes i estem més interessades a relaxar-nos, fer bé les maletes, empaquetar els instruments (una mandolina i un buzuk! en quin moment se m'ocorre comprar instruments valuosos i fràgils?) que no pas a recórrer tota la ciutat i visitar els mil i un racons i les mil i una pedres que ens han quedat al tinter!

Estàtua de Nike (victòria)

Tanmateix decidim sortir de l'alberg cap a les 11 i fer marrada cap a l'Àgora Romana  i cap al museu arqueològic de l'Acropolis. La temperatura ha baixat, només estem a 36 o 37 graus, per això passejar sota el Sol esdevé igual d'insuportable que els altres dies; per això l'Agora romana ens agrada molt, però la frescor del museu fa ganes de passar-hi tot el dia. També volem tornar a passejar pels carrerons de Plaka i és on decidim dinar.

Dinant a Plaka















A la tarda , tipus les 6 quarts de 7, decidim reconciliar-nos amb el Partenó, així que visitem aquest meravellós indret amb un solet que ja va afluixant i amb molt poca gent. Ara sí que gaudim de les vistes que l'Acropolis ens ofereix sobre la ciutat, ara sí que sota la llum groguenca de la posta de Sol, podem imaginar Pericles dirigint els treballs de construcció d'aquests grans edificis propileus, Erecteion i el Parternó... Uns metres més avall podem sentir el ressó dels comediants interpretant les tragèdies d'Aristofan en el teatre de Dionís...

Des de l'Acropolis, Atenes





 












Amb la llum increïble de la tarda-vespre l'Alba i jo juguem a ser la musa que va inspirar el gran Fidias per esculpir la gran estàtua de bronze d'Atenea, ocupant el centre del Partenó!






Una sensació de:  "a reveure Acropolis, a reveure Atenes i a reveure Grècia...."

1 comentari:

  1. El fragment de Saramago, senzillament genial.
    I el bloc que cada dia fa més goig...

    ResponElimina