A Knossos diuen que s'hi ha d'anar. Jo quan sento aquesta expressio ja tremolo, perque vol dir que milers de turistes d'arreu del mon repeteixen aquesta expressio mentre fan les maletes per anar cap a Creta o cap a Grecia. Es igual si van d'hotel de 5 estrelles o son motxileros, si estan de lluna de mel o si celebren les noces d'or, si son una familia o una viatgera independent... tots van a Knossos! s'hi ha d'anar!
I que hi ha a Knossos? Doncs les restes d'un palau minoic, de mes de 4000 anys d'antiguitat, molt ben conservades. Be, aixo tampoc ho podem saber gaire, perque el Sr Evans quan les va descobrir en va restaurar una bona part segons les idees que ell tenia de com devia ser el Palau, aixi que va posar columnes i va recol.locar pedres.
Com era Knossos en realitat? (jo soc molt poc imaginativa, i si nomes veig pedres no m'acabo d'emocionar... jo ho voldria tot reconstruit i s'hi hi possessin gent vestida de l'epoca fent veure que fan la vida minoica que se suposa que feien millor!)
Doncs vam anar a Knossos molt aviat al mati, vam ser dels primers i vam poder fer totes les fotos de rigor gairebe soles i amb una temperatura alta i encara suportable. Cal dir que a quarts d'onze vam marxar d'alla i hi havia una cua d'unes 200 persones per fer la foto a la pintura del toro, o a la part principal del palau i unes 500 persones fent cua per entrar. Aixi que no aneu a Knossos a l'agost, no aneu en lloc a l'agost i si ho heu de fer, aixequeu-vos aviat al mati que compensa!
El museu d'Iraklion exhibeix peces molt interessants, pero la sala es molt petita i l'edifici molt lleig... i ple de gent! Ja us podeu imaginar si les pedres als llocs originals no m'emocionen, quins sentiments em produeixen les obres d'art dins de les vitrines ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada