dimarts, 24 d’agost de 2010

Autostop a Elounda.

 Divendres, 20 d'agost.

Fer el turista es molt cansat, sobretot perque fa molta calor! Tanmateix avui tornem a agafar el transport public per anar a visitar la ciutat mes turistica de Creta: Agios Nikolaus. La ciutat esta enclavada en una badia de cales i sortints rocosos amb illetes davant, es realment maco i molt turistic! Hi ha com un entrant de mar que fa un petit llac natural on hi ha tot de barquetes i esta vorejat de restaurants i hotels. Dinem allà.



Després anem a Elounda i fem platja.







Més tard visitem la illa-fortalesa de Spinalonga. Un lloc ben curiós! A Spinalonga hi van confinar tots els malalts de lepra, primer de Creta i després de Grècia, durant els anys 30; allà molta gent hi va creixer, hi va treballar, s'hi va enamorar, es va casar i hi va tenir fills, tot dins d'unes muralles en una illa! Es pot imaginar més sentiment de ser repudiat per la societat! Afortunadament tot va canviar quan es van obtenir bons medicaments per a combatre la malaltia, els malalts van ser guarits i les cases de Spinalonga van ser abandonades: després es van reconstruir i ara es poden visitar. Un passat remot glorios i un passat recent penos.




Com que fent el burro per Spinalonga perdem el bus, no ens queda més remei que fer autostop; l' Alba no n'ha fet mai, així que es mor de vergonya i jo m'ho passo bomba recordant els vells (gairebé remots) temps quan anava amb autostop a tot arreu! Miraculosament ens para una senyora tota curiosa, no parla gaire anglès, i és molt confiada, ja que para a una farmacia a comprar i ens deixa dins del cotxe amb les claus posades... Tambe es molt amable, ja que ella ha de passar per una carretera lateral, pero es desvia del seu cami i ens porta fins a l'estacio de busos. Tot i aixi ens creuem amb el bus que va cap a Hiraklion, aixi que hem d'esperar una hora mes.
A la nit ens espera la Maria amb la seva familia per a fer un sopar de comiat, som a taula: Maria, Ela, la seva mare, la Joanna,cosina de la Maria, la seva mare, el seu cosi Gregorius, el seu nebot Giorkios, la seva filla Dimitra i nosaltres dos: sopem al mig de Hiraklion en un nar de Pitas i Sourlakis. La vida nocturna d'Hiraklion es fantastica, hi ha gent a tots els bars i carrers i aixo s'allarga fins a les tantes de la nit. Despres de sopar anem fins a la fortalesa veneciana a caminar i a assaborir els carrers de la ciutat.


Ens acomiadem d'Iraklion, ens queda un dia a Creta, dema a la nit marxem amb ferri cap a Atenes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada